Participació. Teatre com a creixement personal i transformació social.

“El teatro pot ser practicat per qualsevol persona, en qualsevol lloc...” Augusto Boal.

Teatre de l’oprimit: es tracta d’una formulació teórica i mètode estètic que reuneix un conjunt d’exercicis, jocs i tècniques teatrals que pretenen la desmecanització física i intelectual dels seus practicants.

Aquest mètode ha segut sistematitzat pel dramaturg brasiler Augusto Boal als anys 60. 

Boal parteix del principi que el teatre, com llenguatge , pot ser usat per qualsevol persona tan aviat com s'apropiï dels mitjans de producció del mateix. A través d'una sèrie d'exercicis, jocs, tècniques (teatre imatge) i formes teatrals (de les quals el teatre fórum és el més utilitzat) es busca conèixer la realitat per a transformar-la, com en la pedagogia de l'oprimit de Paulo Freire.

En aquesta forma teatral, no hi ha lloc per a l'espectador passiu. Es trenca la divisió entre actor-espectador i les seves tradicionals funcions, l'espectador passa a l'acció, a l'escenificació.